despues de fin de curso vacaciones

Hola a todos me gustaria diculparme por no haber prestado atencion al blog durante mucho tiempo prometo estar mas atento a partir de ahora.
Bueno dicho esto, ya que esta pagina ya no va a ser evaluada puede añadir todo el contenido que quiera a si que si teneis sugerencias ponedlas en un comentario, y decidme tambien si creeis que deberia seguir con este tema o poner por ejemplo juegos en vez de informacion que es muy facil muchas gracias otra vez.

Les foses nasals o les narines son dos cavitats separades per un tabic i situades per el cap, per amunt de la cavitat bucal. Constitueixen el tram inicial del aparll respitratori, servint per l'entrada y eixint de l'aire, i ademes contenen l'orgán del olfat.

Les foses nasals o narines son dos cavitats separades per un tabic i situades en el cap, per amunt de la cavitat bucal.Constitueixen el tram inicial de l'aparell respiratori, servint l'entrada i la eixida de l'aire, i ademes contenen l'orgán del olfacte.

Anatomía de la fosa nasal.

Les fosses nasals són dues cavitats que estan separades pel septe nasal i se situen a la cabeza.Forman part comença ment de l'aparell digestiu i serveixen per al'entrada i sortida de aire.Contienen l'òrgan del olfatoLas fosses nasals tenen una mucosa amb abundants borrissols :

     Cèl · lules ciliades i velloses: Pituïtària Roja.
      Cèl · lules nervioses olfactives: Pituïtària Groga

Gràcies a la respiració es poden intercanviar gasos del nostre organismo.El aire entra dins del nostre organisme i arriba als pulmons a través de les fosses nasals o nas.

Les fosses nasals estan coberts de vellositats amb cèl · lules que secreten mucositat

Anatomia de la fossa nasal.

El rentat nasal s'ha de fer perquè penetri fins a la faringe, és a dir, el rentat ha de caure cap a la cavitat bucal.

Les fosses nasals mostren dos orificis anteriors anomenats narius, situades a la base o superfície inferior del nas, que representen la comunicació amb l'exterior per l'entrada o sortida d'aire. comptagotes però cal insistir de manera que sigui eficaç.

Ultima entrada abans de la valoració final

Per a finalitzar el primer que he de dir es que gracies a tota la gent que a visitat aquest blog fins ara, com havia dit en la primera entrada este blog ha sigut creat per que sera la nota del trimestre de biología i geologia del col-legi.I som el grup amb mes visites, aixo em fa molt feliç, pero vuic que conegueu que la meua intenció sera continuant fent entrades i atenent a qualsevol dubte que tingau, per ultim vos deixe el link d'un joc que he trobat de l'aparell respiratori espere que vos agrade moltes gracies i espere que sigau visitant el blog.

http://www.dibujosparapintar.com/juegos_ed_nat_sistema_respiratorio.html

La faringe és un tub muscular que comunica l'aparell digestiu. és la cavitat que comunica el nas per dos forats també es comunica amb el tub respiratori que s'obre en respirar i es tanca quant passa l'aliment per impedir que l'aliment vagi al tub digestiu. entre la faringe es troba el vel del palada. La faringe es comunica més amb l'esòfag que un tub llarg, situat a continuació de la. La faringe es troba recoberta per una mucosa la qual és diferent segons la zona que s'estudiï:

     Rinofaringe: epiteli cilíndric ciliat pseudo-estratificat;
     Mesofaringe: epiteli escamós estratificat;
     Hipofaringe: epiteli cilíndric ciliat pseudo-estratificat.

També és un canal que comunica la boca i l'esòfag. La contracció permet que el bol alimentari passi a l'esòfag.faringe, que condueix l'aliment a l'estómac.

la laringe, la faringe i els bronquis

La laringe: La laringe és un òrgan de la fonació, un conducte aeri i un mecanisme esfintèria que s esten desde la base de la llengua fins a la tràquea. Es el resultat de l' adaptació de un organ que ha estat transformat per a participar, juntament amb altres òrgans en funcions molt importants per éssers més evolucionats.

.

La tràquea: es un òrgan del aparell respiratori de caracter cartilaginós i membranós que va desde la laringe hasta el bronquis.

Els bronquis: son els conductes respiratoris  que es divideis la tràquea. Serveixen per conduir el aire per l' interior dels pulmons.

introducció de l'aparell respiratori

Quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l'exterior. Per realitzar la nutrició, necessitem prendre oxigen de l'aire i eliminar el diòxid de carboni que es forma al nostre cos.
L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració.

Les parts de l'aparell respiratori son: L'aparell respiratori humà està constituït per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els dos bronquis i els dos pulmons.

El pulmó, órgan molt important del aparell respiratori, es el lloc en que es verifiquen les importants funcions de la hematosis.

En nombre de dos, estan situats a la caixa toràcica i separats entre si pel conjunt d'òrgans que constitueixen el mediastí.

Dimensions mitjana: Alçada 25 cm, diàmetre antero posterior 16cm, diàmetre transvers de la base 10cm el dret i 7cm l'esquerre.

Volum en espiració: 1600 cm3 en l'home i 1300 cm3 en la dona. El volum del pulmó dret avantatja sempre al pulmó esquerre en 1/5 a 1/6. El volum varia segons l'edat i sexe.

Deshacer cambios

El pulmó dret té tres lòbuls i l'esquerre dos. Cada lòbul presenta centenars de lòbuls secundaris o lobulets.

El cor

El cor es l'órgan del sistema cardiovascular que actua com a bomba que impulsa la sang pel sistema arterial i la xucla pel sistema venós. El seu interior té 4 cavitats: dues aurícules a la part superior i dos ventricles en la part inferior. A l'aurícula dreta arriben les venes caves. Pel ventricle dret surt l'artèria pulmonar i per l'esquerre surt l'artèria aorta.

Oxigenació dels teixts

Els músculs i els òrgans necessiten oxigen constantment per treballar bé. El cor porta sang oxigenada pels vasos sanguinis a les cèl · lules del cos, mentre les sang sense oxigen torna al cor de la circulació sistèmica.

La circulació

La sang primer passa de la part dreta del cor cap a l'artèria pulmonar i pels vasos petits del pulmon tornant al costat esquerre del cor i sortint per l'aorta. Sang de les venes torna al cor per la vena cava superior i la vena cava inferior.

L'acció del Cor

Les cavitats del cor es contrauen de manera rítmica per empènyer la sang per la circulació. Els ventricles són els responsable per portar la sang fora del cor. Els pacients poden sobreviure si la arteria no treballa bé però si els ventricles paren de contraure el pacient es mor en minuts. El múscul del cor rep sang per les artèries coronàries.

vos deixe el link d'un joc del cor:

http://www.dibujosparapintar.com/juegos_ed_nat_partes_corazon.html

La sang

La sang és una suspensió de cèl-lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar els residus, entre altres funcions. Està formada per una matriu extracel·lular líquida anomenada plasma. El plasma, representa el 55% de la sang total, està compost principalment d'aigua (90% en volum), i conté una dissolució de proteïnes, lípids, glucosa, ions minerals, hormones, diòxid de carboni (el plasma és el medi mitjà de transport de productes residuals), plaquetes i les cèl·lules sanguínies mateixes. L'any 2011 s’havien identificat en la sang 4.229 productes químics els quals potencialment es poden utilitzar en el diagnòstic de problemes de la salut
Circula per artèries, venes i capil·lars, suposant el 7,7% del pes corporal. Té el seu origen en les cèl·lules mare hematopoètiques. El sistema hematopoètic, és el sistema encarregat de la formació de la sang.
La seva definició histològica és la de ser una varietat de teixit conjuntiu especialitzat. Caracteritzat a més per contenir una matriu extra-cel·lular líquida (el plasma sanguini), i una sèrie d'elements figurats.
El volum de sang circulant es diu volèmia aquesta està avaluada entre 68 i 77ml per kilogram de pes corporal. Una persona normal (uns 70 Kg) té uns 5 litres de sang. El pes total de la sang equival a 1/13, un 78% és aigua i el 22% restant són elements sòlids.


La sang té una gran varietat de funcions:

Funció respiratòria: Transporta oxigen (O₂) des dels pulmons cap als diferents teixits.

Funció nutritiva: Transporta nutrients cap als diferents teixits.

Funció excretora: Transporta els productes de secreció dels catabolisme cel·lular cap als òrgans cap on han de ser eliminats.

Funció de regulació hormonal: Transporta les hormones cap a les cèl·lules diana.

Funció reguladora tèrmica: Distribueix calor per tot el cos per mantenir una temperatura constant.

Funció del manteniment del pH: Controla el pH constant al llarg del cos. El pH plàsmic normal és aproximadament de 7,4.

Funció de manteniment del volum intersticial: Conserva inalterat el volum del líquid contingut en el compartiment existent entre les cèl·lules dels teixits.

Funció defensiva: La sang protegeix l'organisme de les infeccions, ja que és la encarregada de transportar els glòbuls blancs que són encarregats de sistema immunitari.

Funció hemostàtica: Quan hi ha una lesió, la sang deté els seves pròpies ferides a través de les plaquetes.

definició de les parts del sistema limfàtic 3

La medul · la òssia és un tipus de teixit que es troba a l'interior dels ossos llargs,vèrtebres, costelles, estèrnum, ossos del crani, cintura escapular i pelvis.
Totes les cèl · lules sanguínies deriven d'una sola cèl · lula mare hematopoèticapluripotencial ubicada a la medul · ósea.
No s'ha de confondre amb la medul · la espinal localitzada a la columna vertebral i encarregada de la transmissió dels impulsos nerviosos cap a tot el cos.

El teixit limfàtic o linfoideo és el component principal del sistema immunitari i està format per diversos tipus diferents de cèl · lules que treballen juntes per combatre unainfecció. El teixit limfàtic i el sistema immunitari poden participar també en la lluita contra alguns tipus de càncer. Aquest sistema rebutja, a més, els teixits rebuts d'altres persones, com ara les transfusions de sang o els trasplantaments d'òrgans.

El teixit limfàtic es troba en molts llocs del cos, incloent els ganglis limfàtics, el tim, la melsa, les amígdales i la medul · la òssia, i també es troba dispers dins d'altressistemes, com el digestiu i el respiratori. El sistema limfàtic és l'encarregat d'enllaçartots els teixits limfàtics entre si.

El tipus principal de cèl · lula que forma el teixit limfàtic és el limfòcit. Els limfòcits, a partir dels quals es desenvolupen els limfomes, circulen pel sistema limfàtic en direcció al torrent sanguini. Hi ha dos tipus principals de limfòcits: els limfòcits B i limfòcits T.Encara que ambdós tipus poden produir un limfoma, els de cèl · lules B són molt mésfreqüents que els de cèl · lules T.

La limfa és un líquid transparent que recorre els vasos limfàtics i generalment no conté de pigments. La limfa es produeix després de l'excés de líquid que surt dels capil · larssanguinis a l'espai intersticial o intercelular, sent recollida pels capil · lars limfàtics que drenen a gots limfàtics més gruixuts fins a convergir en conductes que es buiden en lesvenes subclavias.
La limfa recorre el sistema limfàtic gràcies a febles contraccions dels músculs, de la pulsació de les artèries properes i del moviment de les extremitats. Si un got pateix unaobstrucció, el líquid s'acumula en la zona afectada, produint-se una inflor anomenadaedema.
La limfa està composta per un líquid clar pobre en proteïnes i ric en lípids, semblant a la sang, però amb la diferència que les úniques cèl · lules que conté són els glòbuls blancs que, migren dels capil · lars i procedeixen dels ganglis limfàtics, sense contenirhematies. La limfa és més abundant que la sang.Les tres funcions que realitza la limfa són:
Recollir i retornar el líquid intersticial a la sang.
Defensar el cos contra els organismes patògens.
Absorbir els nutrients de l'aparell digestiu i bolcar a les venes subclavias.

definició de les parts del sistema limfàtic 2

-els organs limfàtics són: la melsa i el tim, i els teixits limfàtics o linfoideos són l'amígdala, les plaques de Peyer, els ganglis limfàtics i la medul-la òssia.

La melsa té la funció de filtrar la sang i netejar-la de formes cel-lulars alterades i,juntament amb el tim i la medul-la òssia, compleixen la funció de madurar als limfòcits, que són un tipus de leucòcit.Quan la pressió sanguínia augmenta dins dels gots capil-lars, el plasma sanguinitendeix a difondre a través de les parets dels capil-lars, a causa de la gran pressió que s'exerceix sobre aquestes parets. Durant aquest procés es perd gran quantitat de nutrients i biomoléculas que són transportats per mitjà de la sang, creant amb això una descompensació en l'homeòstasi, és en aquest instant on pren una importància radical el sistema limfàtic, ja que s'encarrega de recol-lectar tot el plasma perdut durant la pressió sanguínia i fer que torne als gots sanguinis mantenint, d'aquesta manera,l'homeòstasi corporal

definició de les parts del sistema limfàtic 1

el següent sera explicar les diferents parts que formen el sistema limfàtic anteriormet mencionat.

             -els vasos limfàtics: son canals fins i molt petits que transformen material desfet i cel-lules del sistema inmunitari en un liquid anomenat limfa anomenat i definit anteriorment, es distribueixen per tot el cos naixent en els espais intersticials de les cel-lules i desenboquen en petites estacions anomenades ganglis limfàtics fins finalitzar a la circulacio venosa sistemica.
             -els ganglis: son unes estructures nodulars que formen que formen part del sistema limfàtic i formen agrupacions en forma de raims, actuen com a filtres de la limfa, el tindre una estructura interna de teixit conectiu, fi i en forma de red plena de limfòcits que arreplegen i destrueixen bacteries i virus per tant els ganglis també formen part de sistema inmunitari.

introducció de l'aparell circulatori

L'APARELL CIRCULATORI

El primer que he de dir, es que este blog a sigut creat amb la intenció de ajudar a la gent que necesita informacio sobre l'aparell circulatori. Dit aço, el meu objectiu en aquesta primera entrada sera introduir l'aparell circulatori.
 Si pensem en aparell circulatori el primer que ens ve a la ment es la sang, la cual es vital per a l'organisme, doncs be, una de les principals funcions de l'aparell circulatori es la distribuir la sang per tot el cos,l'aparell  circulatori,es una estructura anatomica, i aquesta esta formada pel sistema cardiobascular,aquest es el que fa circular la sang, la estructura anatomica tambe esta formada pel sistema limfàtic,que condueix la limfa,.
La limfa és un líquid transparent que recorre els vasos limfàtics i generalment manca de pigments. La limfa es produeix després de l'excés de líquid que surt dels capil · larssanguinis a l'espai intersticial o intercelular, sent recollida pels capil · lars limfàtics que drenen a gots limfàtics més gruixuts fins a convergir en conductes que es buiden en lesvenes subclavias.
La limfa recorre el sistema limfàtic gràcies a febles contraccions dels músculs, de la pulsació de les artèries properes i del moviment de les extremitats. Si un got pateix unaobstrucció, el líquid s'acumula en la zona afectada, produint-se una inflor anomenadaedema.La limfa està composta per un líquid clar pobre en proteïnes i ric en lípids, semblant a la sang, però amb la diferència que les úniques cèl · lules que conté són els glòbuls blancs que, migren dels capil · lars i procedeixen dels ganglis limfàtics, sense contenirhematies. La limfa és més abundant que la sang.

En l'esser humà, el sistema limfàtic esta compost per:

         -vasos limfàtics.
         -els ganglis.
         -els organs limfàtics, com la melsa.
         -medul-la òssia.
         -els teixits limfàtics com les plaques de Peyer.
         -la limfa